El Alma de la Tierra. Capítulo 2.

¡Por fin la segunda parte de nuestro viaje a Guatemala! Más emoción, aventuras y la aparición de un secundario de excepción...¡yo! (ejem). Pues eso. Que a ver si os gusta.

El Alma de la Tierra. Capítulo 1.

¡Por fin está! Ya tenéis aquí el primer capítulo del cómic de nuestras peripecias en Guatemala. Como ya sabéis la idea original fue de Marisa (los capones para ella) pero hay que agradecer el apoyo de todos los que han colaborado en esta idea. En especial gracias a Marta y Maite por las fotos de La Masó (tuve que ir hasta Valencia para conseguirlas pero al final me hice con ellas XD). ¡Espero que os guste!

Expedición Guatemala (2)

Aquí el resto de bocetos del cómic de Guatemala. La cosa va a buen ritmo (ya tengo todas las páginas a lápiz) y, si todo va bien, a finales de septiembre seguramente se pueda colgar la versión definitiva del primer capítulo. La idea es que haya 10, lo cual llevaría más o menos un añito de trabajo (a buen ritmo). ¡Un saludo a todos!

Expedición Guatemala 2008 (1)

Como ya comenté anteriormente, este mes de julio tuve la suerte de poder participar en una expedición médica a Guatemala con otros compañeros tanto de Barcelona como de Valencia y de Oviedo. Es muy posible que esta haya sido una de las mejores experiencias que he tenido nunca, tanto a nivel personal como profesional, y es por eso que se nos ocurrió la idea de plasmar todas esas vivencias en un cómic que mezclaría tanto dibujo como las fotografías que hicimos allí (un poco como el que se publicó en españa de El Fotógrafo: http://www.entrecomics.com/wp-content/uploads/2007/01/photo032.jpg).

A pesar de que son muchos los proyectos de cómics que se han quedado en el tintero y de que las presiones por parte de mi jefe de que acabe la tesis son cada vez mayores, la verdad es que tenemos muchas ganas de que la cosa siga adelante.

Estos son algunos de los bocetos que usaremos (unos más próximos a la realidad que otros). Informaré de como vaya evolucionando.

Ilustraciones 1998

Estas son algunas ilustraciones de las que solía dibujar hace años cuando la carrera me lo permitía (que solía ser bastante a menudo que ahora). Por aquel entonces no tenía mucha idea y aprovechaba para experimentar con diferentes efectos (tramas que rayaba con cutter, efectos de piedra hechos con cepillo de dientes) que, hoy en día, se hacen dándole un clic al photoshop.

Pero, por eso mismo, no dejan de tener su mérito.

El mercat de curiositats de Nim Po´t

Tot i que en un principi aquest blog era únicament per penjar-hi còmics o il·lustracions, durant el meu darrer dia d'estada a La Antigua Guatemala vaig trobar un curiós mercat que val la pena de comentar. El lloc en si es tracta d’una sala del tamany d’un camp de basket, amb parets altes i sostre d’uralita, al qual s’hi entra per una porta de garatge rovellada i, per fora, sense cap tipus d’anunci.

A dintre, amuntegats sense cap mena d’ordre, podem trobar-hi tot tipus d’artesanies indígenes, quadres, samarretes de guiris i, al fons de tot, ocupant un ampli racó sense gaire il·luminació, un conjunt de manufactures indígenes de gust dubtós i finalitat incerta.
Envaint vàries parets i molts d’estants ens trobem amb màscares índies i ninos fets amb cartró o fusta, i pintats amb colors llampants propers a la psicodèlia. No s’escapen de la crema figures sacres, mites populars ni la fauna i flora autòctona, tot passat pel filtre psicòpata d’algun artista anònim. Cobreix totes les figures una gruixuda capa de pols que dificulta encara més una possible datació, la qual cosa les transforma en objectes escapats d’una època indeterminada a la qual ningú amb prou seny no hi voldria tornar mai.

De les figures fetes de fusta n’hi ha varies que val la pena comentar. Una que em va sorprendre es una representació de la sirena de Fidji d’uns 30 cm de llarg. Aquesta sirena es mostra aquí representada amb una cua de peix i cos d’esquelet, i esta tocada amb cabell natural i una guitarra elèctrica (¿?). Per qui no ho sàpiga, es la representació d’un famós frau del segle XIX, en el qual un naturalista va ajuntar la cua d’un peix a l’esquelet d’un mico dissecat. Duran molts anys, la peça va passar de col·leccionista en col·leccionista com l’esquelet d’una sirena autentica. Es certamen sorprenent que un artista local conegués la història de la sirena de Fidji, però el cert es que la figura és aquí. El perquè del seu origen, així com el motiu de la guitarra elèctrica, restaran sempre més en el misteri.

Però no totes les figures son tètriques, també n’hi han d’infantils. Encara que només un nen que patís una greu malaltia mental pugui apropar-se a elles sense cridar d’espant. Un exemple es la representació que un artista local ha fet del ratoli Mickey, tal com ens assegura l’etiqueta del preu que porta a la camisa. De fet aquesta referència es la única pista que ens fa associar la figura amb el màgic mon de Walt Disney. Si no ho sabéssim, qualsevol podria pensar que es tracta d'un adicte a les drogues de disseny, immortalitzat just un moment abans de ser traslladat en coma cap a urgències.

Aquestes tres figures humanes de cartró pedra estan fetes a tamany natural i representa que estan assegudes. Quina pot ser la utilitat d’aquestes obres d’art antropomorfes? Qui compraria una figura humanoide de mides exagerades que a sobre t’ocupa una cadira de casa? Es tracta potser de representacions de difunts fetes per encàrrec que se’ls col·loca al lloc que ocupava originàriament el desaparegut? Per què un d’ells porta una sudadera de l’acadèmia de policia? Totes les hipòtesis estan obertes i agrairia col·laboracions.

Si ajuntem la funcionalitat nòrdica d'IKEA amb la religiositat pròpia d'aquestes terres obtenim el Jesucristo-Sillón. Quina gràcia deu trobar la gent en asseure’s a una cadira on Jesus de Natzaret t’està bufant al clatell? No es deuen sentir observats? Jo proposaria una variant que portés uncorporada una taça de water, per així fer literal la famosa expressió de “Me cago’n Deu”.

També hi han làmines dibuixades amb una mena d’aquarel·la que representen diferents mostres de gratitud de la gent del poble cap a favors concedits per part de la Verge, Jesucrit o algun Sant en concret. Fins aquí tot normal, si no fos perque la pràctica totalitat d’aquests favors tenen a veure amb escenes escabroses de la vida sexual popular. Des d'un dibuix d’un pages que agraeix que no s’hagi mort perquè un escorpí l’hi ha punxat el seu membre mentre orinava (reflexant en el retaule el moment de la dolorosa micció) fins aquell que reflexa com mitjançant la interseccio d’un Sant un home descobreix que la seva dona li és infidel i li pot donar la pallissa que es mereix.

En la foto potser el mes escabrós de tots ells, no només per l’explicitat del dibuix sinó també per la temàtica que tracta, es el del feligrès que agraeix no haver contret la sida despres d’haver estat violat per dos homosexuals. Se que la foto no es gaire bona (la pintura brilla amb el flaix) però la seva gran qualitat ho compensa. El Sr Sebastian Dominguez de Mexic DF va expressar així el seu agraïment cap a Deu, així com també va deixar constància de la Seva validesa com a mètode de prevenció del VIH. Curiosament, el retaule sembla datar de 1972, cosa sorprenent si pensem que dels primers casos d'infecció per VIH no se’n va tenir referència fins uns 10 anys després. Estava el Sr Sebastian Dominguez en aquell moment per davant la comunitat científica internacional? Iker Jimenez ha fet reportatges per molt menys.

Totes les figures estaven a la venda i posaven el preu en Quetzales (si voleu saber quant és en Euros dividiu entre 10). Realment vaig tenir ganes de comprar-ne alguna, si no fos perquè cap d’elles no hauria de sortir mai del mercat de curiositats de Nim Po’t.

Quiròfan 72

Com que tinc poc temps per dibuixar he pensat fer tires de vinyetes en "stop motion" fins que tingui temps d'acabar el meu proper còmic. Això de fer servir la mateixa vinyeta repetida n vegades canviant sols els diàlges pot semblar tenir molta jeta. Realment ho és, però ara per ara és el màxim que puc fer tenint en compte la tesi i altres factors limitants.

A més, per fer-ho encara més friky, és molt probable que cap persona fora del món de la Urologia les entengui, molt menys trobar-lis cap mena de gràcia.

No cal dir-ho, qualsevols semblança amb la realitat és pura coincidència.

GOSSIP Act 0

Este es el primero de una serie de cómics con protagonistas fijos que fueron publicado en varios fanzines entre el año 1999 y 2003. Existen 5 en total y un 6º que llevo preparando desde marzo (sí, ya va siendo hora). La idea era dibujar rápido y sin muchos detalles historias chorra del estilo Fanhunter (en su apogeo por aquella época) o David Ramírez.
Como curiosidad decir que el inspector Breza era el subdirector del colegio mayor donde estuve durante 2 años. Y no, nunca le pagué derechos de autor.

Despedida residentes

Desde hace varios años recibo presiones para dibujar caricaturas de los compañeros que acaban la residencia en el hospital. Para esta ocasión dibujé a tinta y pincel el original y lo acabé de colorear con el photoshop (que ni me acordaba de como iba ya). Lo cuelgo aquí como homenaje a estos grandes compañeros que nos dejan.

ATENAS

Este es el único dibujo que he coloreado hasta el momento con Photoshop, hace año y medio. Los resultados son muy chulos, y eso que casi no tenía ni idea de usarlo. Aunque tampoco me gusta mucho hacer ilustraciones sueltas, esta bien de vez en cuando hacer alguna porque te obligan a esforzarte en los detalles de los personajes más que si fuera una viñeta aislada de un cómic.