domingo, 28 de marzo de 2010

Infermeria Vall d’Hebron.

Tots els meus amics, quan els parlo de la feina, no es poden estar de demostrar-me la seva enveja per estar envoltat d'un grup d'infermeres sensuals que, es pensen, tinc sota les meves ordres. He de reconèixer que, tot i que és cert que sempre és millor estar envoltat d'infermeres que de guàrdia civils o d'informàtics, la indústria del porno ha fet molt de mal a aquest col·lectiu en altres temps respectat i elogiat. Si es passessin un dia qualsevol per la planta veurien un grups de noies amb la llengua afora que van corrent d'un lloc a un altre agobiades de feina i sense gaire temps ni per parlar. Ah! I encara que no s'ho creguin també hi han nois infermers (insisteixo: quant de mal ha fet el cine porno).
És per això que quan em varen demanar de fer un dibuix per una infermera de Vall d'Hebron que es jubilava (l'Eli) m'ho vaig plantejar com una al·lusió a aquesta doble vessant que recau falsament sobre aquest col·lectiu.
Tècnicament el dibuix central està fet amb pinzell i els laterals i els detalls amb punta fina. Tot i que no ho acostumo a fer, l'he volgut colorejar, i ho he fet fent servir un tutorial de photoshop que em vaig baixar farà cosa de 3 anys i que encara no havia emprat mai. He descobert que fent sevir el llaç poligonal és molt més senzill donar color que no pas amb la vareta màgica, i això també es aplicable als grisos de la resta dels meus còmics.
Com que el dibuix tampoc era molt detallista no he volgut posar masses ombres, però pel proper que faci ja les posaré totes així.

lunes, 8 de marzo de 2010

PALMADEMALLORCA. Capítol 1.

Hola! Aquest còmic que podeu llegir a continuació és una mena de psicoanàlisi en profunditat dels més de 9 mesos que porto vivint a Palma. Inicialment volia ser un homenatge al PYONGYANG de Guy Delisle, copiant el seu estil i la seva narrativa, però al final em sembla que m'ha sortit una cosa més semblant a un còmic de "superdeformed"que no a l'obra del quebequès. Sí és cert que he reduït el nombre de vinyetes per pàgina i que trobareu molt més texte del que esteu acostumats. A més l'entintat l'he fet amb punta fina en lloc de amb plumilla, i dirèctament a sobre de làmines DINA-4. Això m'ha permès anar molt més aviat, però després he trigat moltíssim en posar tots els grisos (no estava gaire acostumat). Les diferents tonalitats de gris estan tretes de les "Cròniques Birmanes" un altre còmic posterior del mateix autor que vaig llegir-me en el meu darrer viatge a Barna.
La idea original era fer un còmic de 7 pàgines, però a la que vaig començar a gratar varen sortir tantes coses per explicar que he hagut de dividir la història en, com a mínim, 2 capítols.
No tornaré a posar aquí la portada, que podeu veure a la primera entrada del mes de gener.
Espero que us agradi i, com sempre (i més si us hi sentiu reflexats) us animo a que poseu els vostres comentaris.