Feliç 2011!

Este es el cuaderno de Japón. Kyoto.

Hola companys! Aquest cap de setmana de pont tenia pensat anar a Barna al 3er Metalcova Festival, però per gentilesa dels controladors aeris finalment m’he hagut de quedar aquí a casa. Aprofitant el temps? Doncs no, però com a mínim sí que he tingut temps per fer la penúltima entrega de les aventures de l’Àlvaro al Japó.
Que les disfruteu!

De com es pot dibuixar amb el mòbil

Els darrers mesos han estat bastant improductius. S'ha barrejat una fractura del cap el radi que em va tenir 10 dies de baixa amb vàries coses que havia de preparar per l'hospital, amb 2 caps de setmana destroy per Madrid i Barna... I ara m'hauria de posar definitivament amb la tesi, o sigui que és possible que trigui a penjar res. De totes, formes, fa varis mesos vaig descobrir com amb el meu meravellós mòbil lowcost podia fer dibuixets amb una definició bastant correcta. Des de llavors aprofito qualsevol moment que tinc tonto per anar fent. No és possible fer-lo servir per dibuixar còmics com a tals (ja ho he provat) però si per fer dibuxos més simples: a vegades és la persona que tinc davant meu al seient del bus o d'altres són simples criatures d'inspiració Gigeriana. De totes formes està bé per no perdre la pràctica. Aquí en van un parell.

Este es el cuaderno de japón. De Tokio a Kyoto.

En aquesta nova entrega de les aventures d'Álvaro a Japó he volgut fer una cosa diferent. Fa poc em vaig poder llegir el llibre "Sinfonía Gráfica" de Sergio García Sánchez (creador de la sèrie Amura, publicada per Glenat). En aquesta obra l'autor reflexa els seus intents per crear un còmic on la narració no segeuixi la càssica línia occidental d'esquerra a dreta i i de dalt a abaix, sino que sigui el propi dibuix el que va guiant al lector a través de la pàgina. Això dona lloc a un còmic que es llegeix d'una forma més pausada que els còmics tradicionals, havent d'anar seguint al personatge a través de la pàgina per veure què és el que hem de llegir a continuació. La idea és ampliar la pàgina al monitor i anar-la arrastrant per poder apreciar bé tots els detalls.
Veureu com el texte no està integrat amb la imatge, sino que és per fora de la pàgina per, d'alguna manera, intentar ajudar al lector a seguir la narració del dibuix.

Crecí en los 80

Quan uns amics em varen demanar que fes un dibuix per la seva filla que té que néixer al desembre la pregunta que de seguida em va venir al cap va ser: I què els agrada als nens d'avui en dia? La resposta: No ho sé. I tampoc m'importa, sincerament. És per això que després de rumiar bastant va sorgir la idea de fer el pòster que m'hagués agradat tenir a mi de petit a l'habitació. Que s'encarreguin els pares d'explicar-li qui són els personatges que surten emulant la famosa fotografia de Charles C Ebbets. He trigat 4 dies gairebé a temps complert, però al final ha valgut la pena. Tota la part dels edificis d'abaix està dibuixada amb rotrings 02 i 04, i els personatges principals amb pincell (volia fer els detalls amb plumilla però no en tenia cap que anés bé U.U). Gràcies al Jodri pels seus consells de com escanejar un DINA3 en plan cutre i al Reno Renardo per la inspiració i les idees.

http://www.youtube.com/watch?v=sTZMHhHMgAc

El cuarto oscuro

Aquesta pàgina amb guió de Debaruch havia de sortir pel número 2 del fanzine virtual Sakasuko. Com que sembla que el Jodri al final no tindrà prou material per fer aquest número, he decidit penjar-lo per tal de fer una mica més soportabla la sequera de pàgines que fa temps que porto. Més saviesa de bar comprimida en un foli DINA4.

Este es el Cuaderno de Japón. Tokio.

Este es el Cuaderno de Japón. Nikko y Torre de Tokio.

Este es el Cuaderno de Japón. Camino de Tokio.

Este es el Cuaderno de Japón. Introducción.

Segur que molts de vosaltres recordareu el meu amic Álvaro de les aventures de "L'Ultra-heroi A" (veure post del març de 2009) on es reflexaven les seves experiències etíliques a Marina com estudiant de primer any d'enginyeria tècnica industrial. Doncs bé, el temps ha passat i l'ara Project Manager de Fira 2000 m'ha confiat la tasca de dibuixar les seves experiències durant el seu viatge a Japó. Bé, de fet me la va confiar fa més de 4 mesos (el viatge va ser al febrer) però per motius varis no m'hi havia pogut posar fins ara. Espero estar a l'alçada de les circumstàncies i fer una narració que sigui a la vegada entretinguda i fidel a la narració que m'ha passat. La confrontació entre la cultura mil·lenària d'aquell país i el racionalisme estricte del nostre protagonista de ben segur que donaran lloc a tota una sèrie d'anècdotes dignes d'explicar.
Invito des d'aquí tant al propi interessat (actualment convalescent d'un "piño" amb moto) coma a la resta de lectors que posin als comentaris aclaracions i preguntes que creguin oportunes.
Fins ben aviat!

La caricatura dels R5 o la simplificació de les formes

Ja ha passat un altre any i els que eren R petits meus deixen el Valle. Com ja sembla que és tradició se m'ha demanat de fer una caricatura d'aquests companys i no he pogut dir que no. M'he decantat per un disseny minimalista en part per buscar alguna cosa innovadora i, sobretot, perquè m'han avisat amb 3 dies de temps.
He de reconèixer que darrerament el tema de dibuixar està quedant-se bastant de costat. En part perquè vull enllestir la tesi, però sobretot per les tasques de l'Hospital. Ara que estic de vacances intentaré fer l'storyboard de Guatemala 5, però el més segur és que no surti fins passat l'estiu. Un saludo i fins aviat.

Sakasuko el fanzine virtual, número 1

Després d'una espera més llarga de l'esperat per culpa d'altres projectes en marxa, el nostre amic Jodri ha publicat el següent número de Sakasuko, on entre d'altres novetats es poden trobar paròdies de "4º Milenio" i homenatges a pel·lícules com "Indiana Jones y la última cruzada".
L'aportació a aquest número de Jose "Debaruch" i meva porta per títol "Matrimonio a los 30", una àmplia reflexió a aquestes alçades de la vida damunt del que implica la vida en parella i les seves conseqüències.

http://www.megaupload.com/?d=GIWJGYGX

Infermeria Vall d’Hebron.

Tots els meus amics, quan els parlo de la feina, no es poden estar de demostrar-me la seva enveja per estar envoltat d'un grup d'infermeres sensuals que, es pensen, tinc sota les meves ordres. He de reconèixer que, tot i que és cert que sempre és millor estar envoltat d'infermeres que de guàrdia civils o d'informàtics, la indústria del porno ha fet molt de mal a aquest col·lectiu en altres temps respectat i elogiat. Si es passessin un dia qualsevol per la planta veurien un grups de noies amb la llengua afora que van corrent d'un lloc a un altre agobiades de feina i sense gaire temps ni per parlar. Ah! I encara que no s'ho creguin també hi han nois infermers (insisteixo: quant de mal ha fet el cine porno).
És per això que quan em varen demanar de fer un dibuix per una infermera de Vall d'Hebron que es jubilava (l'Eli) m'ho vaig plantejar com una al·lusió a aquesta doble vessant que recau falsament sobre aquest col·lectiu.

Tècnicament el dibuix central està fet amb pinzell i els laterals i els detalls amb punta fina. Tot i que no ho acostumo a fer, l'he volgut colorejar, i ho he fet fent servir un tutorial de photoshop que em vaig baixar farà cosa de 3 anys i que encara no havia emprat mai. He descobert que fent sevir el llaç poligonal és molt més senzill donar color que no pas amb la vareta màgica, i això també es aplicable als grisos de la resta dels meus còmics.
Com que el dibuix tampoc era molt detallista no he volgut posar masses ombres, però pel proper que faci ja les posaré totes així.

PALMADEMALLORCA. Capítol 1.

Hola! Aquest còmic que podeu llegir a continuació és una mena de psicoanàlisi en profunditat dels més de 9 mesos que porto vivint a Palma. Inicialment volia ser un homenatge al PYONGYANG de Guy Delisle, copiant el seu estil i la seva narrativa, però al final em sembla que m'ha sortit una cosa més semblant a un còmic de "superdeformed"que no a l'obra del quebequès. Sí és cert que he reduït el nombre de vinyetes per pàgina i que trobareu molt més texte del que esteu acostumats. A més l'entintat l'he fet amb punta fina en lloc de amb plumilla, i dirèctament a sobre de làmines DINA-4. Això m'ha permès anar molt més aviat, però després he trigat moltíssim en posar tots els grisos (no estava gaire acostumat). Les diferents tonalitats de gris estan tretes de les "Cròniques Birmanes" un altre còmic posterior del mateix autor que vaig llegir-me en el meu darrer viatge a Barna.
La idea original era fer un còmic de 7 pàgines, però a la que vaig començar a gratar varen sortir tantes coses per explicar que he hagut de dividir la història en, com a mínim, 2 capítols.
No tornaré a posar aquí la portada, que podeu veure a la primera entrada del mes de gener.
Espero que us agradi i, com sempre (i més si us hi sentiu reflexats) us animo a que poseu els vostres comentaris.