Com que abans de marxar el jefe ha intensificat les seves pressions perque acabi la tesi la veritat és que no tinc gens de temps per dibuixar. És per això que he recuperat els esborranys d'un còmic que vaig plantejar-me fa gairebé 8 anys. Tot i que va quedar inconclòs, reflexa bastant fidelment les farres que ens pegavem per Marina per aquelles èpoques, quan erem més joves i inconscients (tot i que la veritat és que encara avui cada cap de setmana sempre hi ha algú que acaba inconscient ...). Passin, passin i coneguin a...
El jove Àlvaro!
La inexperta Natàlia.
Olmo el fiestero!
I fins i tot al mateix autor, quan encara tenia el cabell llarg (imatges inèdites!)
Els esbossos els vaig fer a llapis al darrera d'unes fotocòpies de la carrera i els he hagut de retocar amb el photoshop perque no es noti tant. Les lletres també són de photoshop, però el texte s'ha mantingut sense canvis. La veritat és que si en lloc de fer això m'hagués dedicat a tornar-lo a dibuixar de nou hagués trigat bastant menys, però ara ja... Serveixi d'homenatge a Marina i a una època que se'm farà difícil d'oblidar.
