guillain_barre

Tot i que en un principi aquest blog era únicament per penjar-hi còmics o il·lustracions, durant el meu darrer dia d'estada a La Antigua Guatemala vaig trobar un curiós mercat que val la pena de comentar. El lloc en si es tracta d’una sala del tamany d’un camp de basket, amb parets altes i sostre d’uralita, al qual s’hi entra per una porta de garatge rovellada i, per fora, sense cap tipus d’anunci.

A dintre, amuntegats sense cap mena d’ordre, podem trobar-hi tot tipus d’artesanies indígenes, quadres, samarretes de guiris i, al fons de tot, ocupant un ampli racó sense gaire il·luminació, un conjunt de manufactures indígenes de gust dubtós i finalitat incerta.
Envaint vàries parets i molts d’estants ens trobem amb màscares índies i ninos fets amb cartró o fusta, i pintats amb colors llampants propers a la psicodèlia. No s’escapen de la crema figures sacres, mites populars ni la fauna i flora autòctona, tot passat pel filtre psicòpata d’algun artista anònim. Cobreix totes les figures una gruixuda capa de pols que dificulta encara més una possible datació, la qual cosa les transforma en objectes escapats d’una època indeterminada a la qual ningú amb prou seny no hi voldria tornar mai.

De les figures fetes de fusta n’hi ha varies que val la pena comentar. Una que em va sorprendre es una representació de la sirena de Fidji d’uns 30 cm de llarg. Aquesta sirena es mostra aquí representada amb una cua de peix i cos d’esquelet, i esta tocada amb cabell natural i una guitarra elèctrica (¿?). Per qui no ho sàpiga, es la representació d’un famós frau del segle XIX, en el qual un naturalista va ajuntar la cua d’un peix a l’esquelet d’un mico dissecat. Duran molts anys, la peça va passar de col·leccionista en col·leccionista com l’esquelet d’una sirena autentica. Es certamen sorprenent que un artista local conegués la història de la sirena de Fidji, però el cert es que la figura és aquí. El perquè del seu origen, així com el motiu de la guitarra elèctrica, restaran sempre més en el misteri.

Però no totes les figures son tètriques, també n’hi han d’infantils. Encara que només un nen que patís una greu malaltia mental pugui apropar-se a elles sense cridar d’espant. Un exemple es la representació que un artista local ha fet del ratoli Mickey, tal com ens assegura l’etiqueta del preu que porta a la camisa. De fet aquesta referència es la única pista que ens fa associar la figura amb el màgic mon de Walt Disney. Si no ho sabéssim, qualsevol podria pensar que es tracta d'un adicte a les drogues de disseny, immortalitzat just un moment abans de ser traslladat en coma cap a urgències.

Aquestes tres figures humanes de cartró pedra estan fetes a tamany natural i representa que estan assegudes. Quina pot ser la utilitat d’aquestes obres d’art antropomorfes? Qui compraria una figura humanoide de mides exagerades que a sobre t’ocupa una cadira de casa? Es tracta potser de representacions de difunts fetes per encàrrec que se’ls col·loca al lloc que ocupava originàriament el desaparegut? Per què un d’ells porta una sudadera de l’acadèmia de policia? Totes les hipòtesis estan obertes i agrairia col·laboracions.

Si ajuntem la funcionalitat nòrdica d'IKEA amb la religiositat pròpia d'aquestes terres obtenim el Jesucristo-Sillón. Quina gràcia deu trobar la gent en asseure’s a una cadira on Jesus de Natzaret t’està bufant al clatell? No es deuen sentir observats? Jo proposaria una variant que portés uncorporada una taça de water, per així fer literal la famosa expressió de “Me cago’n Deu”.

També hi han làmines dibuixades amb una mena d’aquarel·la que representen diferents mostres de gratitud de la gent del poble cap a favors concedits per part de la Verge, Jesucrit o algun Sant en concret. Fins aquí tot normal, si no fos perque la pràctica totalitat d’aquests favors tenen a veure amb escenes escabroses de la vida sexual popular. Des d'un dibuix d’un pages que agraeix que no s’hagi mort perquè un escorpí l’hi ha punxat el seu membre mentre orinava (reflexant en el retaule el moment de la dolorosa micció) fins aquell que reflexa com mitjançant la interseccio d’un Sant un home descobreix que la seva dona li és infidel i li pot donar la pallissa que es mereix.

En la foto potser el mes escabrós de tots ells, no només per l’explicitat del dibuix sinó també per la temàtica que tracta, es el del feligrès que agraeix no haver contret la sida despres d’haver estat violat per dos homosexuals. Se que la foto no es gaire bona (la pintura brilla amb el flaix) però la seva gran qualitat ho compensa. El Sr Sebastian Dominguez de Mexic DF va expressar així el seu agraïment cap a Deu, així com també va deixar constància de la Seva validesa com a mètode de prevenció del VIH. Curiosament, el retaule sembla datar de 1972, cosa sorprenent si pensem que dels primers casos d'infecció per VIH no se’n va tenir referència fins uns 10 anys després. Estava el Sr Sebastian Dominguez en aquell moment per davant la comunitat científica internacional? Iker Jimenez ha fet reportatges per molt menys.

Totes les figures estaven a la venda i posaven el preu en Quetzales (si voleu saber quant és en Euros dividiu entre 10). Realment vaig tenir ganes de comprar-ne alguna, si no fos perquè cap d’elles no hauria de sortir mai del mercat de curiositats de Nim Po’t.