El Reno Renardo

Per fi! Després de mesos de conjetures es confirma: el Reno Renardo toca en directe i ho fa a Barcelona. En el meu darrer viatge blitzkrieg a Barna (ves-hi, beu tot el que puguis i torna) varem entrar a fer birras al Nit Bocata i varem veure els cartells que ho anunciaven: El dia 23 a Sala Mephisto. Per qui no els conegui diré que es tracta d'un grup de versions "txorres" (com Los Gandules o Petersellers) però amb uns arrenjaments heavys que aquests dos no tenen. La seva pàgina web és www.elrenorenardo.com i per youtube podeu veure tots els seus grans èxits i fracassos. No cal dir que jo ja tinc entrada i vol per aquest cap de setmana. Les entrades es podien comprar al Nit Bocata (el bareto heavy que hi ha a Almogavers fent cap de cantó amb el carrer de la Razz) però imagino que també es podran aconseguir a altres llocs. Divuit € de res anticipada i 20 € a taquilla. Ens veiem al concert!
























Una versió Black Metal d'El Reno, inspirada en la portada del primer disc.



















El mestre Splinter, posant satisfet amb l'entrada.

El ataque de los Zombies de la Alcarria

La meva darrera estada a BCN em va servir per recordar-me que, com a mínim des del punt de vista de la festa, per aquí no hi ha res que se li pugui comparar. A la sortida de Sr. Lobo el Sergio (AKA Mapache) em va sugerir una idea per un curtmetratge que pot tenir la seva gràcia: l’atac dels zombies a un poble de la Castella profona on s’hi ha instal•lat un cementiri nuclear. Tot i que tots estavem sota la influència de l’alcohol i les drogues la veritat és que al dia següent ho vaig comentar a alguns amics (Jodri, Sebastià) i la idea de disfressar-se de zombie també els va semblar bastant atractiva. A l’espera de seguir madurant les idees per un guió en condicions, aquí us penjo el que podria ser el cartell de la futura superproducció.
P.D.: Si. Es tracta d’un homenatge en plan Serie B del cartell de “La ciudad no es para mi” de Paco Martínez Soria, la reivindicació del “paleto” espanyol per antonomàsia.

Guanyador 1er Concurs Còmic Ratapinyada!!!

Hola a tots! Aquesta nit estava buscant al meu nom a google per tal de veure si m'havien inclòs a alguna publicació que pogués afegir al currículum (a vegades passa) i em trobo que el meu còmic "La Ratapinyada col·lega"... VA SER GUANYADOR DEL PRIMER CONCURS DE CÒMIC RATAPINYADA!!!

http://www.equipdinamo.com/equipdinamo/accionsalsbarris_ratapinyada.php

Això em fa especial il·lusió perque fins ara mai no havia guanyat res a part de disgustos i de fer enrabiar al meu director de tesi. El fet de que l'edat de participació fos fins els 30 anys (por los pelos) i de que tampoc no se'n fes gaire propaganda imagino que també varen ajudar.
"I el premi?" Preguntareu. Doncs ni més ni menys que un val de 100 € de compra per les tendes de Norma Palma. El problema és que per rebre'l havies de ser present a l'entrega de premis el 28 de març a Son Ferriol, i aquell cap de setmana jo estava de guàrdia a les fredes habitacions del Valle. O sigui que res de res. U.U

Però això no treu que HE GUANYAT!!! Vinga una birra per celebrar-ho!

www. amro.com

Aquest cap de setmana l'Àlex, un col·lega de Barna, ha vingut a visitar-me. S'agraeix el detall de la gent que, com ell o d'altres, em venen a veure al meu forçat exil·li. Tot i així, no va deixar de sorprendre'm com, sortint de marxa el divendres per un dels pocs bars heavys de Palma (Fraguel Rock), se li va atracar un noi que no coneixiem i li va preguntar si era de Barna, que el tenia vist de Marina. Un cop més l'Àlex era reconegut i saludat més enllà de la Ciutat Comtal per gent aparentment sense relació. Però, és això realment així? Buscant per internet m'he trobat amb la pàgina oficial de l'Alexander Mandel Research Organitzation (AMRO), una societat que té com a finalitat fer públics els avistaments de l'Àlex fora de Barcelona, així com saludar-lo si, donat el cas, el veuen d'especial bon humor. Per que veieu que no m'ho invento aquí teniu un mapa on es van actualitzant els avistaments del nostre amic. Així dons ja podem saber com és que hi ha tanta gent que reconeix i saluda l'Àlex per bars, pubs i festivals d'arreu d'Europa: l'AMRO hi és al darrera.

El Alma de la Tierra. Capítulo 3.

¡Por fin! Después de más de 8 meses (¡¡8!!) aquí llega a tercera parte de nuestras aventuras en Guatemala. Parte de esta tardanza han sido cuestiones del trabajo (tenía que hacer una tesis y eso), parte cuestiones personales (ha habido una mudanza más o menos traumática) y parte por el cómic mismo: justo después de acabar la segunda parte me puse a escribir la sinopsis de lo que serían las 8 partes siguientes (serán 10 en total) y eso me llevó unos meses. A día de hoy la nueva expedición 2009 ya ha vuelto de Guatemala (he de llamar) y es posible que muchos de los que han repetido ya no sientan las historias de hace un año igual de cercanas. Sin embargo yo sigo con ganas de dibujar todo lo que nos ocurrió por aquel entonces y, con un poco de suerte, es posible que en cuestión de otro año tenga listas las 7 partes restantes (no, no hay mucho más que hacer por estas tierras). Desde mi previsiblemente largo exilio, un saludo a todos.

Good Bye!

Fent meves les paraules de Lemmy de Motorhead diré que les meves darreres hores a BCN varen ser fantàstiques: No me'n recordo de res però mai me n'oblidaré. Ara ja feia més de 3 anys que sortia per Marina d'una forma regular. Tres anys donen per molt, per coses bones i dolentes. Serveixi aquest dibuix com un homenatge a totes elles. Àlex, Mapache, Sara, Dani, Eva, Josep Maria, Roger, Yavi, Carla, Pain, Patri, Chiquillo i Vaca han estat reproduits amb més o menys èxit, però sempre amb bona voluntat. Els fanàtics de Bola de Drac hauran reconegut que el dibuix és una adaptació de la darrera vinyeta del còmic original. Pels que no, la penjo a sota perque pogueu comparar i veure qui és qui. Un saludo i fins aviat!

L'Ultra-heroi A.

Això s'acaba. En 40 dies més o menys deixo Barna i torno a Palma. I això que sempre havia renegat d'això de tornar als origens... En fi. La feina és la feina.


Com que abans de marxar el jefe ha intensificat les seves pressions perque acabi la tesi la veritat és que no tinc gens de temps per dibuixar. És per això que he recuperat els esborranys d'un còmic que vaig plantejar-me fa gairebé 8 anys. Tot i que va quedar inconclòs, reflexa bastant fidelment les farres que ens pegavem per Marina per aquelles èpoques, quan erem més joves i inconscients (tot i que la veritat és que encara avui cada cap de setmana sempre hi ha algú que acaba inconscient ...). Passin, passin i coneguin a...

El jove Àlvaro!

La inexperta Natàlia.

Olmo el fiestero!

I fins i tot al mateix autor, quan encara tenia el cabell llarg (imatges inèdites!)

Els esbossos els vaig fer a llapis al darrera d'unes fotocòpies de la carrera i els he hagut de retocar amb el photoshop perque no es noti tant. Les lletres també són de photoshop, però el texte s'ha mantingut sense canvis. La veritat és que si en lloc de fer això m'hagués dedicat a tornar-lo a dibuixar de nou hagués trigat bastant menys, però ara ja... Serveixi d'homenatge a Marina i a una època que se'm farà difícil d'oblidar.